Atzar

Anomenarem “activitats d’atzar”, aquelles basades en fets aleatoris, és a dir que escapen a tota predicció segura. Amb els nens i nenes sovint els anomenem “els jocs de la sort”. La major part de les vegades tenen un caràcter lúdic, però també poden presentar-se en forma de problemes o simplement de preguntes per fer pensar i dialogar.

Hi ha dues maneres d’apropar-se a la noció d’atzar:

• Presentar activitas d’atzar sempre lligades a l’estadística.
• Presentar-les com a resultat de la confrontació entre aquesta i la combinatòria.

Ens decantem més aviat per aquesta segona posició, és a dir per considerar la noció d’atzar com a fruit de comparar els resultats pràctics d’una estadística amb l’estudi de totes les possibilitats.

De tota manera, no volem deixar de banda la primera concepció de l’atzar que hem esmentat. El que sí que creiem és que, tant l’estadística com la combinatòria ajuden a investigar els misteris dels fets aleatoris i acomprendre el grau de probabilitat d’un fet: en el primer cas, perquè hem pogut controlar que en la realitat sempre es produeix més vegades; i en el segon, perquè raonadament veiem que té més possibilitats de produir-se.

La noció d’atzar està també molt lligada al pensament lògic, tot i que d’entrada no ho sembli. Un fet incontestable és que els nens i nenes ens mostren ben clarament que no tenen capacitat per comprendre què és l’atzar fins que no arriben a fer el pas des del “pensament pre-lògic” a la nova etapa del “pensament lògic” (en llenguatge de Piaget).