Llibres
Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys
M. Antònia Canals
Barcelona. Col·lecció “Temes d’infància”, núm. 35. As (2000)
Les matemàtiques en la vida quotidiana dels nens i nenes i els jocs matemàtics a l’escola configuren la visió d’aquest llibre i permeten conèixer, i sobretot descobrir, a partir de les múltiples activitats possibles, els diversos conceptes matemàtics que els infants d’aquestes edats poden fer seus. L’autora ens mostra un nen capaç, ple de recursos i d’interessos per aprendre, i un aprenentatge sobre el qual sempre queden interrogants: sobre com aprendre i sobre de què o de qui aprendre. També ens mostra un mestre capaç d’escoltar l’infant, de descobrir en la seva acció tot allò que permet donar entitat i sentit al procés de construcció d’aprenentatges; en aquest context, dels aprenentatges matemàtics.
És un llibre profund i planer a la vegada, com ho és el pensament de l’autora, però sobretot interessant per l’enfocament del tema, pel concepte d’infant que s’hi descriu i per la manera de fer de mestre que es planteja.
Versió en castellà: M. Antònia Canals (2000): Vivir las matemáticas. Colección “Temas de infancia” núm 2. Octaedro – Rosa Sensat. Barcelona.
Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys. Propostes didàctiques
Àngel Alsina Pastells
Vic. Eumo Editorial (2004)
En els darrers temps ha anat canviant la finalitat de l’escola a les primeres edats, sobretot dels 0 als 3 anys. La tasca estrictament assistencial s’ha substituït per una important funció educativa, que respon a totes les necessitats de l’infant i l’ajuda a interpretar el món que l’envolta. Des d’aquesta perspectiva, tant a l’escola bressol com al parvulari s’han d’oferir eines per anar desenvolupant el pensament matemàtic.
Per a l’autor, les principals necessitats que cal atendre són: l’observació de l’entorn per poder-lo interpretar matemàticament; la vivència de les situacions a través del propi cos i del moviment; la manipulació; l’experimentació i l’acció sobre els objectes; el joc; la verbalització de les observacions i de les accions, etc. Aquestes necessitats demanen alhora una programació sistemàtica de les activitats, un aprenentatge globalitzador i contextualitzat i unes activitats de treball cooperatiu.
M. Antònia Canals. El compromís amb la renovació de l’escola
Autors diversos
Vic. Eumo Editorial (2005)
M. Antònia Canals és una figura clau de la renovació pedagògica a Catalunya. En la seva llarga trajectòria pedagògica i vital ha desenvolupat una tasca rigorosa, innovadora i compromesa amb la renovació de l’escola seguint el fil conductor de la didàctica de la matemàtica.
A les aules de l’escola i de la universitat, amb els nens i les nenes, amb els mestres, amb els estudiants de mestre, amb els amics o amb els companys de treball i de professió, hi ha deixat unes petjades profundes que mostren el seu itinerari i, alhora, marquen les pistes i els camins per on ha de transitar l’educació dels infants d’avui i de demà.
Aquest llibre comprèn diferents visions -de Joan Soler, de Marta Mata, de M. Teresa Codina, d’Antoni Tort, de Carme Alemany, d’Àngel Alsina…- de la trajectòria de M. Antònia Canals en el camp de la pedagogia, de la didàctica de la matemàtica i de la formació del professorat. Són visions que parteixen de punts de vista diferents i que aporten coneixement i reconeixement a una obra àmplia i profunda, amb el doble objectiu d’estudiar-la i de fer-la conèixer.
Les matemàtiques són de les poques matèries d’estudi que mai han passat desapercebudes en l’àmbit escolar. L’alumnat les ha patit i les ha gaudit, però en cap cas han provocat indiferència. Per què les matemàtiques, en opinió de sectors amplis de l’alumnat, han tingut i continuen tenint la fama d’assignatura «os», difícil, avorrida? En aquest sentit, cada vegada són més els professors de matemàtiques que demostren a través de la seva pràctica que es pot ensenyar matemàtiques de manera atractiva i lúdica, vinculant-ne la utilitat a la vida quotidiana . Aquest és el propòsit de la selecció d’articles que configuren Matemáticas re-creativas. El mosaic de reflexions, estratègies i experiències, d’infantil, primària i secundària, que el lector trobarà en aquestes pàgines argumenta la necessitat de plantejar a les aules unes matemàtiques diferents, més properes, motivadores, atractives i significatives per a l’alumnat.
Assajos que intenten contribuir a la recerca de l’equilibri, en l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, entre intuïció espacial i rigor formal.
Els autors d’aquest llibre, matemàtics impenitents, han recollit més de dues-centes anècdotes substancioses i refrescants, a través de les quals ens mostren de manera irrefutable que les matemàtiques són profundament divertides i que els matemàtics, per descomptat, no són persones gens serioses.
El llibre és un recull de contes i jocs creats sota la idea fonamental que el joc i la bellesa estan en l’origen d’una gran part de la matemàtica. Si els matemàtics de tots els temps s’ho han passat tant bé jugant i contemplant el seu joc i la seva ciència, perquè no tractem d’aprendre-la i comunicar-la a través del joc i de la bellesa?
Para pensar mejor
Desarrollo de la creatividad a través de los procesos matemáticos
Miguel de Guzmán
Madrid. Pirámide (2004)
Aquesta obra conté una proposta pràctica, útil per qualsevol persona, amb la finalitat d’examinar i remodelar propis processos de pensament d’una manera sistemàtica, eliminant obstacles i arribant a establir hàbits mentals veritablement eficaços en qualsevol àmbit d’acció.
Desarrollo de competencias matemáticas con recursos lúdico-manipulativos
Para niños y niñas de 6 a 12 años
Àngel Alsina
Madrid. Narcea. S.A. (2004)
Aquest llibre pretén oferir als educadors (pares, mestres, psicopedagogs, psicòlegs escolars, pedagogs, etc.) un enfocament renovat de l’aprenentatge de les matemàtiques a partir de diferents recursos lúdico-manipulatius, tal com indica el seu títol. La investigació psicològica en el camp de l’ aprenentatge humà i la investigació didàctica en el camp de la matemàtica, han portat l’ autor a plantejar una proposta en termes de necessitats: els nens de 6 a 12 anys necessiten aprendre matemàtiques a través de la manipulació, atès que és a partir de l’ acció sobre els objectes com els nens d’aquestes edats poden arribar a adquirir coneixements; i necessiten també aprendre a partir del joc, ja que es troben en una fase lúdica del seu desenvolupament.