Cossos tridimensionals

En els blocs anteriors han estat ja tractats alguns aspectes directament relacionats amb la noció de volum, en el sentit ampli d’espai de tres dimensions, ja que es tracta d’una noció inseparable de les de línia i de superfície. (Recordem el cas de “línies entrellaçades”, que no poden produir-se en una superfície, sinó únicament en l’espai de tres dimensions).

Probablement els nens i nenes, fins i tot els més petits, no tenen cap inconvenient a acceptar aquest tipus de fenòmens, com a casos senzillíssims d’actuació pràctica (de la mateixa manera que si no volen trepitjar un toll d’aigua, situat en la superfície del terra, aixequen el peu enlaire, fent servir un espai en el qual ja no hi ha l’aigua). Però tot això transcorre a un nivell intuïtiu i d’actuació immediata. En canvi, sabem que moltes vegades els resulta difícil captar el volum en els espais en què ells mateixos es mouen, i sobre tot en els objectes.

Per tant, si volem iniciar una reflexió raonada sobre el volum, es tracta d’una cosa molt més complexa que la intuïció i, com sempre, haurem de fonamentar-la en experiències viscudes amb el propi cos, i en l’observació.

Per acompanyar l’observació de l’espai de tres dimensions, primerament hem de tenir en compte que el volum té dues maneres diferents de presentar-se, i per tant dues situacions diferents com a punt de partida:

• Hi ha un volum que és l’espai que nosaltres mateixos “ocupem”i el nostre entorn immediat, perquè tots tenim volum, és a dir tres dimensions, però no les podem contemplar des de fora, sinó des de dins, des de nosaltres mateixos com a centre. A aquesta idea hi corresponen experiències d’entrar i sortir d’una gran capsa d’embalatge d’un electrodomèstic gran, convertida en “caseta”, i altres activitats i materials semblants, del bloc actual.
• Hi ha també el volum de tots els objectes que ens envolten, que tots mirem des de fora, amb la particularitat que, tret dels objectes transparents que no són pas molt nombrosos, allò que directament veiem no és precisament l’espai o volum que els objectes ocupen sinó únicament la seva superfície, i això sembla que és una de les dificultats més grans perquè els nens i nenes imaginin, i finalment comprenguin, el volum dels cossos tridimensionals. També en el nostre bloc hi ha alguns materials que tenen en compte aquest aspecte.

Nota: per treballar el volum, creiem convenient, a més dels criteris didàctics ja esmentats, tenir en compte els següents: observar els objectes i fenòmens, no d’una manera estàtica, sinó dinàmica (què passa quan els desplacem?, quan giren?,…); observar i descriure quines figures obtenim quan seccionem alguns cossos (fets amb fang o cartolina); descriure la seva superfície diferenciant-la del cos total (folrant, pintant…); compondre i descompondre cossos, i no insistir en el vocabulari geomètric, abans d’haver realitzat tots aquests passos.