Lògica
En la nostra web, la lògica consta de dos apartats: jocs d’estratègia: LO-JE, jocs de lògica: LO-JC
LÒGICA: LO
La conveniència o no de treballar la lògica a l’escola ha estat una qüestió molt debatuda i encara ara discutida per molts professionals de l’educació matemàtica. Per això creiem que la nostra posició a favor, mereix una explicació una mica detallada.
És comprensible que s’hagi reaccionat en desacord amb l’exageració que en un temps va suposar demanar als alumnes de primària i secundària la comprensió de conceptes de la lògica abstracta, inadequats i fora del seu abast. Però aquesta reacció, portada a l’extrem, ens obliga ara a replantejar-nos quin hauria de ser el veritable objectiu de treballar la lògica a l’escola infantil i primària.
El nostre objectiu no és de cap manera que els alumnes arribin a aprendre uns conceptes, per exemple, el de “relació d’equivalència”. De fet, cada vegada que classifiquen, fan materialment una relació d’equivalència, però encara no en són conscient, ni que saben com es diu, perquè l’aprenentatge que realment fan no és conceptual sinó que és d’adquisició de competències. En aprendre a classificar, a partir de la seva acció eixamplen i enriqueixen la seva capacitat de relacionar.
És per això que a l’escola no cal mai emprar el vocabulari científic propi de la lògica. En els nivells educatius dels nostres alumnes, no ens hem de proposar pas que aprenguin les nocions conceptuals que aquest vocabulari significa. El que cal és que realitzin unes activitats que poen en marxa el seu pensament lògic i tenen com a resultat ampliar la seva capacitat de raonament.
Així doncs, l’objectiu de la lògica, d’1 a 12 anys, es diferncia del dels altres aspectes de la matemàtica: no s’ha d’encaminar a l’aprenentatge de conceptes sinó que només ha de propiciar el treball de capacitació. Per això, a mesura que ens hem anat adonant del paper privilegiat de l’educació de capacitats en l’aprenentatge en general, i en particular en el de les matemàtiques, hem anat valorant totes les activitats que la potencien, i en particular les de lògica.
Respecte del seu àmbit d’aplicació en destaquem algunes de generals i d’altres de més específiques de l’aprenentatge de les matemàtiques.
Entre les generals, podem esmentar les d’observar, descobrir, treure conclusions, trobar estratègies per resoldre situacions noves, investigar amb iniciativa i enginy, saber expressar verbalment allò que s’ha descobert i saber aplicar el pensament lògic a resoldre problemes i jocs.
Entre les pròpies de la matemàtica, destaquem les següents:
- Capacitat de relacionar, per ordre, per equivalència i per altres criteris
- Capacitat de deduir segons la llei de causa i efecte
- Capacitat de comprendre les operacions, en el sentit ampli, com a canvi
- Reversibilitat del pensament, o capacitat de reconèixer i realitzar una acció i en particular una operació en un sentit i en el contrari
- Capacitat de generalització o descoberta de fenòmens i lleis generals
La culminació d’una educació adequada de totes aquestes
A l’escola infantil i primària, tindrem ocasió de fer activitas de lògica en l’aprenentatge de totes les matèries, i especialment en le llenguatge, les ciències físiques, la música i la plàstica (per la geometria), però al mateix temps creiem que també convé crear situacions, sovint amb caràcter lúdic, que tinguin com a únic objectiu un millor desenvolupament de totes les capacitats lògiques abasn esmentades. Aquest objectiu es justifica pel valor formatiu que tenen aquestes capacitats per si mateixes, de la mateixa manera que moltes activitats físiques, no directament aplicades a res més, es justifiquen pel valor que tenen amb vista a desenvolupar un aspecte important de la persona.
Les activitats de lògica a vegades s’encarnen en experièndies reals, en uns problemes o simplement en treball proposat pels mestres, i altres vegades es presenten com a situacions lúdiques, que pel seu mateix caràcter interessen als nens i nenes. En tot cas, sempre són un repte per a la mainada que les ha de resoldre. Potser per això sovint les anomenem “jocs de lògica”. (I no cal pensar que perquè en diem “jocs” tenen per últim objectiu que la mainada s’ho passi bé, cosa que sempre és desitjable però no prioritària.)
Pel que fa a la utilització dels materials en la lògica, volem recordar que Maria Montessori, a començaments del segle XX, va comprendre i manifestar la importància cabdal de potenciar el raonament dels infants a partir de múltiples activitats manipulatives, basades en la percepció sensorial. S’ha fet cèlebre la seva frase: “el nen té la intel·ligència a la mà”, amb la qual ens transmet el seu millor missatge de fe en el fet que les experiències sensorials impliquen i fan créixer el raonament lògic i el pensament en general. No és el material per si mateix el que provoca el raonament de la persona, sinó les accions que la mateixa persona fa amb el material.
Més tard, el matemàtic Z.P. Dienes també va comprendre la importància de treballar la lògica des de les primeres edats escolars, per al desnvolupament mental dels nens i nenes. Ell va insistir en el paper que alguns jocs (que anomena “lògics”) poden tenir en el desenvolupament mental dels nens i nenes i va inventar el seu conegut material “blocs lògics” per afavorir-lo. Aquest material s’ha escampat i fet conèixer arreu, i els mestres de l’etapa infantil han tingut l’encert de no deixar-lo mai, malgrat molts corrents d’opinió contrària.
Hem dividit el contingut de la web en dos apartats:
- La major part de les activitats que presentem en el primer no són més que una interpretació del pensament i de l’experiència d’aquests dos grans pedagogs; només algunes són originals del GAMAR, i totes enriquides pels contactes amb molts educadors i educadores de les nostres escoles.
- En el segon hi afegim una petita part de jocs existents al mercat, que creiem que responen a idees semblants i completen la nostra col·lecció.
Com a guia per a la pràctica a l’escola, podeu trobar més orientacions didàctiques i exemples en el dossier 104, dels publicats per l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”.